T’has posat a córrer com un boig després de set mesos sense tocar una bamba? Has agafat peses com si haguessis de trencar un rècord just després de llevar-te? Has fet flexions com un posseït, i a la segona setmana ja no podies pujar escales perquè tenies les cames com dos cactus?
Si has dit sí a això, no estàs sol. Jo també ho he fet. I t’ho dic amb tota la sinceritat del món: aquesta és la millor manera de llençar el temps, el cos i les ganes pel vàter.
Perquè aquí hi ha una veritat que ningú t’explica: l’entrenament comença abans de començar.
Sí, has llegit bé. No comença quan agafes les peses. Ni quan arribes al gimnàs. Ni quan dones el primer pas a córrer. Comença quan et prepares. Quan estires. Quan actives el cos. Quan li dius: “Ei, tio, avui toca. Vigila, que vingui el que vingui, estem preparats”.
Pots trobar altres articles sobre salut al nostre apartat Salud y belleza
I això no és opcional. No és “si t’agrada, fes-ho”. És com posar gasolina abans de conduir. No pots anar a Milà amb el dipòsit buit. I no pots exigir al teu cos que doni el 100% si no li has dit ni bon dia.
Per què estirar no és perdre el temps? Perquè és guanyar-lo
La gent pensa que estirar és perdre 10 minuts. I que aquests 10 minuts els podrien invertir en fer més flexions, més peses, més corregudes. Error gegant.
Estirar i preparar el cos abans de l’entrenament no és perdre temps. És inversió de temps. És com fer un warm-up per al cervell abans de començar una reunió important. No comences una presentació amb el cap en blanc, oi? Doncs amb el cos, igual.
Quan estires, fas quatre coses clau:
- Augmentes el flux sanguini als músculs. Més sang = més oxigen = més energia.
- Preparas les articulacions. No les forces. Les despertes.
- Connectes cos i ment. Deixes de pensar en el correu que no has enviat i comences a estar present.
- Redueixes el risc de lesions. I això, amic meu, és l’or pur.
Perquè una lesió no només et fa mal. Et fa perdre setmanes. Mesos. I, el pitjor de tot: et fa perdre la motivació. Quan no pots entrenar perquè tens un isquiadic, no només pateix el cos. Pateix l’ànima.
I això no és dramatitzar. És real. Jo he vist atletes professionals, gent amb una disciplina de ferro, quedar-se fora per un simple moviment en fals. Perquè van anar massa ràpid. Perquè van saltar-se l’estirament. Perquè pensaven que “avui no cal”.
I llavors toca tornar a començar. Des de zero. I això, ningú ho vol.
L’estirament no és per “flexibilitat”, és per “funcionalitat”
Aquí hi ha un gran malentès. La gent creu que estirar és per ser més flexible. Per tocar-te els peus. Per fer el pont. Per fer veure que ets un gat humà.
No. L’estirament abans de l’entrenament no és per fer figures. És per funcionar bé.
És com fer una revisió al cotxe abans d’un viatge llarg. Mires els pneumàtics, el nivell d’oli, les llums. No perquè estigui brut, sinó perquè funcioni.
El teu cos és la mateixa cosa. Quan estires, estàs dient a cada múscul: “Avui toca treballar. Estigues preparat. No et sorprenguis quan et digui que corris, que saltis, que empenyis”.
I si no ho fas? Doncs el cos reacciona com quan condueixes amb els pneumàtics buits: es descontrola, es gasta, i pot fallar en qualsevol moment.
Què passa si no estires? T’ho explico amb un exemple
Imagina que ets un músic. Un pianista. I tens un concert important. Tens 20 minuts abans d’anar a escena. Què fas?
A. T’asseus i comences a tocar una peça complicada com si res.
B. T’asseus, toques escalles, provas els pedals, ajustes la cadira, t’escalfes els dits.
Tu què triaries?
Doncs amb el cos, és el mateix. Si no escalfes, si no actives, si no prepares… estàs anant al concert amb les mans gelades i el piano desafinat.
I sí, potser no passa res el primer dia. Però al segon? Al tercer? Al desè? El cos comença a queixar-se. Amb dolors. Amb rigidesa. Amb lesions.
I llavors et preguntes: “Per què em fa mal l’esquena? Per què tinc aquesta rampa? Per què no puc fer el moviment que faig sempre?”
I la resposta és simple: perquè no li vas dir que venia.
L’estirament no ha de ser llarg. Ha de ser intel·ligent
Aquí és on molta gent s’equivoca. Pensen que han de fer 30 minuts d’estiraments complexes abans de començar. I com que no tenen temps, ho deixen tot.
No cal. Amb 5-10 minuts n’hi ha prou. I no has de fer postures de ioga avançada. Has de fer moviments que activin el que vas a usar.
Exemple:
- Si vas a córrer: estira isquiotibials, malucs, turmells. Fes uns cames altes, uns salts suaus.
- Si vas a fer peses de pit: obre el tòrax, activa els músculs escapulars, fes uns moviments de braços en creu.
- Si fas crossfit: mobilitza espatlles, canell, turmell. Fes uns swings de cossos, uns girs de tronc.
És com encendre les llums abans d’entrar en una habitació fosca. No cal decorar-la. Només cal veure.
I aquests 10 minuts et poden estalviar hores de recuperació. Setmanes de baixa. Mesos de frustració.
I després de l’entrenament? També cal
Sí. Abans i després.
Abans, per preparar. Després, per recuperar.
Després de l’entrenament, el cos està calent, tens els músculs plens de lactat, i les articulacions han treballat. Si no estires, tot això es queda allà. Es cristal·litza. Es torna rígid.
És com fer una marató i després seure 8 hores al sofà. El cos no t’ho perdona.
L’estirament post-entrenament és com una “tanca bé la sessió”. És el cop de gràcia perquè el cos entengui: “Ja hem acabat. Ara toca descansar, regenerar, créixer”.
I això no només evita adormiments i dolors. Això accelera la recuperació. I si et recuperes més ràpid, pots entrenar més sovint. I si entrenes més sovint, progreses més ràpid.
És una espiral positiva. I tot comença amb 10 minuts al dia.
Però… jo no sóc flexible. I tinc por de fer malbé
Perfecte. Just per això has de fer-ho.
La flexibilitat no es dona. Es treballa. I tothom comença des de zero. Jo, als 30, no em podia tocar els peus. Avui, amb 45, faig estiraments que abans em semblaven de superheroi. Perquè he anat pas a pas.
I no cal forçar. L’estirament no ha de fer mal. Ha de fer “ah, sí, aquest múscul existeix”.
Fes-ho suau. Amb consciència. Respira. I amb el temps, veuràs com el cos t’agradable. Com et permet fer coses que abans et semblaven impossibles.
I si tens por de fer malbé? Comença amb vídeos, amb apps, amb un entrenador. No cal ser expert. Cal ser coherent.
El veritable secret? Consistència
El que fa màgia no és fer un estirament perfecte un dia. És fer un estirament petit, cada dia.
És com estalviar. 10 euros al dia no sembla res. Però en un any són 3.650. I això canvia la vida.
Amb l’estirament igual. 5 minuts al dia, 300 dies a l’any. Són 25 hores de cura. 25 hores que el teu cos t’agrairà.
I el millor? Que no cal que sigui “formal”. Pots estirar-te al sofà, mentre mires el mòbil, mentre esperes que es faci el cafè. Pots fer-ho al despatx, abans de començar la feina. Pots fer-ho al lavabo, mentre et rentes les dents (bé, potser aquest és massa).
El que importa és que el cos rebi el missatge: “Et cuido. Ets important. Treballem en equip”.
Te recoman llegir altres articles sobre salut com ara Grasa vs muscul i subscriure’t al nostre blog, si t ‘ha agradat !
I si et dic que això també et fa més productiu?
Sí. També.
Perquè quan el cos està bé, el cap també ho està. Menys dolor, més energia, més concentració.
I no és casualitat. És fisiologia. És neurologia. És senzill: un cos tens no pot pensar bé. Un cos preparat, sí.
Així que cuidar el cos abans de l’entrenament no és només per anar millor al gimnàs. És per anar millor a la vida.
En resum: estira’t. Sempre.
No perquè sigui tendència. No perquè ho digui un influencer. Perquè és intel·ligent.
Perquè el teu cos és la màquina més sofisticada que existeix. I no la tractis com si fos un tros de ferro vell.
Estira’t abans. Estira’t després. Estira’t entre mitjans. Estira’t quan et llevi. Estira’t quan et fiquis al llit.
Fes-ho com qui fa un petó al seu cos cada dia. Perquè sí. Perquè val la pena.
I si avui només fas una cosa: dedica 5 minuts a estirar-te. Res més. Només això.
I demà, fes-ho altre cop.
I en un mes, notaràs la diferència. En dos, t’ho agrairàs. En sis, no podràs viure sense.
Perquè el secret de l’èxit no és fer més. És fer millor. I començar bé, és començar guanyant.
Nota de l’autor :
He considerat fer un compte a Instagram on hi penjaré exercicis per fer i sa meva biografia per aquells interessats amb tenir classes, exercicis i moltes coses més visita Instagram biografia
Comparteix si creus que 5 minuts poden canviar un dia. Perquè el millor entrenament comença abans de començar.
Deja un comentario